Lo que més em puja a la ment,al recordar aquella nit,és el fred. Xiflava un vent que ni als Alps,xiflava un vent desembrì i anònim,com anònima era la moltitud de nois,noies; mirant bé n'hi havia fins i tot de 30 anys o mes, espero que per treballar-hi,altrament no m'hi capifico. En fi,a part el greix humà de davant de la porta,el carrer és buit. Els seus revolts es confonen amb la nit que tot ho menja,els cotxes van ràpids i tots iguals,l'un rere l'altre,s'aturen un moment,en baixa altra de la gent aquella,de la gent del dissabte,de l'"ambient" de les discos,de les estances enormes,i tancades,amb llum,i en la foscor,amb musica,i només soroll. On les noies ensenyen cames,on els nois miren cames,on jo no aguanto despert,fins que alguna xica sense cara ni edat ni veu,passa per on estic assegut i els ulls troben aquell instant de plaer que s'esgota al cap d'un no res. Arriben l'Alessandro i la Valeria,companys d'insti, "compagni di sventura," ella amb un maquillatge massa evident,ella que ja s'ha fet dona,que abans era l'amiga una mica tonta i ara es confon en la boira del poble del dissabte,en la tormenta de neu que posa fred a aquest infern de cossos i cames,d'escotes i petons,d'alcohol i soroll,de nenes i dones,de foscor que no permet distingir les unes de les altres,d'hormones,de putes hormones que t'indueixen a mirar precisament allì,allì on el teixit deixa lloc a la pell ; tot recordant-te que no,no et pensis,més que mirar no pots. No formes part d'aquest planeta,del qual ara veus una superfìcial panoràmica,del qual saps que el nucli és ben altra cosa,però també ets conscient que l'amor per la majoria ha passat primer per pits i tacons,i que lligar és lo de menys, que arribar a aixecar-se d'aquella especie de sofà en què et trobes paralitzat per la por i el soroll ja seria un éxit,que veure tot...això fa mal,que els nois ja van d'homes,i les noies poden permetre's de ser dones,que per això valoritzen certes parts del cos,no? Que per això,per lo més superficial,passa el concepte que arriba dret al nucli, al vertader assumpte...poder jo ser home per a qui sigui per a mi dona,i què faig? Dormo. I despertar serà tanta feina. Massa feina