Lo que més em puja a la ment,al recordar aquella nit,és el fred. Xiflava un vent que ni als Alps,xiflava un vent desembrì i anònim,com anònima era la moltitud de nois,noies; mirant bé n'hi havia fins i tot de 30 anys o mes, espero que per treballar-hi,altrament no m'hi capifico. En fi,a part el greix humà de davant de la porta,el carrer és buit. Els seus revolts es confonen amb la nit que tot ho menja,els cotxes van ràpids i tots iguals,l'un rere l'altre,s'aturen un moment,en baixa altra de la...